divendres, 24 de novembre del 2006

Discurset del nene al Sopar Revolució

Doncs havia pensat dir això al IV Sopar Revolució, però al final, vaig perdre el paper i vaig improvisar una mica :)

Aquí va el text:


Bona nit,

Tranquil·litat que ja estem acabant la xerrameca, només queda dir una cosa, encara que molt important.

Suposo que en algun moment us haureu adonat que a tot arreu on es parlava d'aquest sopar Revolució sortia la frase: “Cap el 9è congrés, alegres i combatius!”Com la frase indica, a la Joventut Comunista estem de Congrés!

I que vol dir estar de congrés? Dons vol dir que ara més que mai es el moment d'explicar el nostre projecte, d'exterioritzar el que la gent jove comunista pensem sobre el que passa al dia a dia al nostre voltant, a la feina, als llocs on intentem estudiar, als nostres barris i ciutats, a tot arreu on ens movem els i les joves.

I a més de voler explicar el nostre projecte volem que tothom hi participi, que tothom digui la seva, que els hi sembla el que diem i el que pensem, que ens expliqueu les vostres experiències, les vostres, diguem-li lluites, per millorar les coses que passen al nostre voltant. Bàsicament volem que la gent amb ganes de transformar la societat, de construir-ne una de millor ens digui com ho està fent o com ho faria. Per que el nostre objectiu es enriquir-nos, es créixer, es fer-nos grans amb les vostres aportacions i es per això que hem editat la Carta a la Joventut, un fulls, on sobre 5 eixos de treball donem les nostres idees, xerrem sobre:

Emancipació.
Gènere.
Memòria històrica i lluita antifeixista.
Solidaritat.
Joves i dia a dia.

Sabem que hi ha moltes més lluites, moltes més coses sobre les que hauríem de dir la nostra, però volem que ens les digueu vosaltres, que entre tots i totes acabem aquesta carta.

I ara tornant per on començava acabaré d'explicar la frase Cap el 9è alegres i combatius! No ho diem per dir que som alegres, ho diem perquè amb el nostre projecte l'objectiu final que tenim és la felicitat per a totes les persones, ni tampoc ho diem per dir que som combatius, ho diem perquè entenem que cap altre projecte treballa per acabar d'arrel amb les problemàtiques que afecten als i les joves en el seu dia a dia.

Esperem no haver-nos fets pesats.

Amigues i amics: Salut, República i Revolució!
La lluita continua i la festa també.

dimecres, 15 de novembre del 2006

La Guerra de les galàxies III (la resistència contraataca?)

Continuem en estat de guerra, tan a nivell personal com electoralment.

La guerra personal (por amor luchamos...):

Después del último parte de guerra la resiténcia ha conquistado diversas zonas al Enemigo, este Enemigo se camufla con otra guerra, pero es el mismo y es igualmente peligroso ha hecho que la represión y persecución de los victoriosos haya disminuido o lo perezca al estar enfrascados en una lucha más compleja. En la anterior guerra se luchaba para no perderla y ahora se lucha en una nueva guerra para conquistarla. Esta lucha contra las Estrellas y la Luna (como diria el poeta), es casi más difícil que la anterior, ya que ambos bandos estamos agotad@s por derrotas recientes contra el Enemigo y esto provoca que los enfrentamientos sean pocos y suaves para no acabar de debilitarnos inútilmente.

Los negociadores del intento de conquista pacífica, en encuentro secreto en un bello pueblo del pirineo girondense, han aclarado las posiciones de ambos bandos, nosotros deseamos estar bien y mejorar la situación actual después del destrozo anterior y el imperio celeste: “no quiere liarla”. En opinión de nuestros negociadores esta respuesta es un pequeña victoria ya que implica un tiempo de paz que nos puede permitir cumplir los objetivos marcados.

Las altas esferas militares están convencidas que antes de las navidades esta guerra habrá acabado y son bastante optimistas a que la finalización sea victoriosa. Igualmente informan que el frente Gallego es complicado y si no se conduce bien nuestro aliado podría sufrir demasiadas bajas por culpa nuestra y no lo podemos permitir.

Más información cuando haya novedades en los frentes abiertos.

Marc Navarro, comandante en jefe.


L'he editat, pq hi havia coses que no encaixaven bé amb l'estil que els vull donar als "partes de guerra", bàsicament les referències al enemic no estaven ben fetes.

dissabte, 11 de novembre del 2006

La Guerra de les galàxies II

Continuem en estat de guerra, tan a nivell personal com electoralment.

La guerra post-electoral comença:

Un cop apareguts els resultats electorals la lluita serà aferrissada per aconseguir el clímax del poder, la presidència de la Generalitat de Catalunya.

Afortunadament s'ha imposat el seny i dins el parlament s'han resolt el dubtes que tenia la ciutadania, una ciutadania dirigida per un camí post-electoral antidemocràtic, un camí de confrontació, un camí que no porta a enlloc, ho potser si, a la despolitització de la població, que per veure com es baralla gent no els cal mirar els telenotícies ni els debats polítics per que ja tenen Grans Hermanos i Salses Roses.

Tan costa entendre, per part de la dreta que ha de formar Govern qui aconsegueixi una majoria dins el parlament? Que per tant el Govern serà recolzat per una majoria (tan de diputats i diputades com de vots) plural, de nou, afortunadament, plural per l'esquerra.

I ara analitzem el pitjor d'aquestes eleccions, l'organització més votada, l'abstenció. Molta gent tenim clar que aquest model de democràcia representativa burgesa només serveix per desmobilitzar a les classes treballadores, per manipular-les i mantenir-les calladetes per que no molestin als poders econòmics. Es veu que ho estan fent bé, que cada vegada més gent es creu que no val la pena fer res i lamentablement els que ens creiem que es poden canviar les coses, que es poden fer, ja no millor sinó bé estem jugant al seu joc, estem fent les mateixes tonteries en èpoques electorals, mítings per sortir X segons al Mass Media i ens quedem aquí. Res de generar debat, de contraposar models, res d'anar on estar la nostra gent, els i les treballadores, els i les estudiants. Ens hem quedat en el mateix que els partits de dretes o socialdemocrates, no ens ho podem permetre més, hem de ser el carrer, i per ser-ho em d'estar presents al carrer.

No comentaré el sorgiment d'una nova força política, ja ho faré un altre dia, quan tingui més informació, per que la informació ens farà lliures :).