dissabte, 1 de desembre del 2007

Quines coses que s'han de fer... :)

El de la foto sóc jo i la que hi ha al fons és una verge Maria de 5 metres. És el que té ser "jefe" dels CJC-Joventut Comunista, som tan unitaris que som capaços de fer discursos als companys i companyes de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) dins d'una església i, és tot un plaer!


Realment es feia estrany, però com que algunes esglésies i mossèns (i menys bisbes) "rojos" van ser un resguard i un suport pels lluitadors/es antifranquistes tampoc s'ha de fer estrany que gent des d'una visió realment cristiana de la vida i del món lluitin també per un altre món millor possible.


Com diu el "camarada-cantor" venezolano Alí Primera en una de les seves cançons: "...Jesucristo nuestro primer gran camarada..." i no va gaire desencaminat.


I per totes i tots vosaltres una altre frase del cançoner d'Alí:
"y camarada del amor...
el beso!"

3 comentaris:

Mk ha dit...

Com sempre he pensat, en Jesús era un antisistema , un sistema opressor de la llibertat i de l'amor, ;D.

Nus veiem, Mk

Izan ha dit...

company, felicitats pel blog. De fet, t'enfaries creus, i mai millor dit, que quants altermundistes, tranformados, alternatius de pensament, també compateixen fes religioses.

Un abraçada i molta salut!

Jordi

Sara ha dit...

MOlt bé molt bé sr marc!

Encara que molts no s'ho pensin, hi ha molts més comunistes a la JOC, tot i tenir uns principis cristians, que a molts partits que es fan dir d'esquerres!!!

Un petó,

Sara