Aquest dissabte està ple d'activitat, però primer vull destacar el partit del Madrid-Barça, i direu, però si a aquest no li agrada gaire el futbol, no? Doncs no gaire, però aquest Madrid-Barça és especial degut a que a la Joventut Comunista emetem amb projector i pantalla gegant els partits de futbol al nostre local! Aquí l'argumentari:
Sovint oblidades, silenciades o senzillament desconegudes, no són poques les vegades que el futbol i la lluita per l'emancipació de la classe treballadora han convergit per dignificar la pràctica de l'esport més de moda i per tant també el més comercial. Recordem la Copa de l'Espanya Lliure,la gira que va fer el FC Barcelona a Mèxic i Estats Units al '37 per recaptar fons per la causa republicana, o el memorable partit que va guanyar el Dinamo de Kiev contra un combinat de militars de l'Alemanya nazi que va acabar amb l'execució de tot l'equip ucraïnès. Però no cal anar tan lluny, l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano va escriure als '90 el llibre "El futbol a sol y sombra", tota una referència.
Sovint menyspreats i menyspreades, no som pocs ni poques les joves que hem estat capaces de compaginar la lluita per un món més just, amb l'interès i seguiment pel joc del futbol. Recordem a Menotti i la ironia de "El pueblo argentino tiene que estar orgulloso de tener un presidente como usted", o el jugador xilè Caszely que es va negar a donar-li la mà al dictador Pinochet, el "seguirem caminant cap a Itaca" d'Oleguer Presas, o la coherència de Cristiano Lucarelli, màxim golejador del Calcio 2003-2004, que mai ha dubtat en declarar-se comunista, sense oblidar a Diego Armando Maradona.
Sovint oblidades, silenciades o senzillament desconegudes, no són poques les vegades que el futbol i la lluita per l'emancipació de la classe treballadora han convergit per dignificar la pràctica de l'esport més de moda i per tant també el més comercial. Recordem la Copa de l'Espanya Lliure,la gira que va fer el FC Barcelona a Mèxic i Estats Units al '37 per recaptar fons per la causa republicana, o el memorable partit que va guanyar el Dinamo de Kiev contra un combinat de militars de l'Alemanya nazi que va acabar amb l'execució de tot l'equip ucraïnès. Però no cal anar tan lluny, l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano va escriure als '90 el llibre "El futbol a sol y sombra", tota una referència.
Sovint menyspreats i menyspreades, no som pocs ni poques les joves que hem estat capaces de compaginar la lluita per un món més just, amb l'interès i seguiment pel joc del futbol. Recordem a Menotti i la ironia de "El pueblo argentino tiene que estar orgulloso de tener un presidente como usted", o el jugador xilè Caszely que es va negar a donar-li la mà al dictador Pinochet, el "seguirem caminant cap a Itaca" d'Oleguer Presas, o la coherència de Cristiano Lucarelli, màxim golejador del Calcio 2003-2004, que mai ha dubtat en declarar-se comunista, sense oblidar a Diego Armando Maradona.
El passat dissabte vam emetre el Barça-Valencia amb prou èxit i aquest toca el Madrid-Barça, que té l'èxit assegurat! A més hi haurà begudes i menjar a molt bon preu! A les 22:00h al Central (Av. Portal de l'Àngel 42, 2n de BCN).
Per últim dir que una mica abans del futbol cap les 18:00 a la universitat Pompeu Fabra de BCN, l'amiga Àngels Martinez participarà a l'interessant jornada sobre si la democràcia pot sobreviure el capitalisme financer, organitzada per la Fundació Pere Ardiaca.
1 comentari:
Cromañones, cromañones, oe,oe, oe...!
Publica un comentari a l'entrada